La manca d'espai radioelèctric per disposar d'un canal per cada proposta va propiciar el disseny d'un model de televisió únic però descentralitzat. Neixien d’aquesta manera les televisions d'Eixample, Ciutat Vella, Sants, Nou Barris, Clot i Sant Andreu: 6 propostes independents que integraven una oferta televisiva que sota el nom de Canal 39: Televions locals de Barcelona oferia programació estable d’una televisió diferent i proxima. De bon començament, cada una de les televisions emetia entre 1 i 3 hores de continguts dins una franja horaria assiganada a cada televisió. Rapidament van neixer els projectes de Les Corts, Horta i Guinardo, Gràcia i Sarrià Sant Gervasi oferint a la ciutat una televisió per cada districte sota un mateix canal. Els dimarts al vespre era la cita amb TV Sant Andreu.
El Canal 39 Televisions locals de Barcelona era una proposta televisiva unica i heterogènia que emetia exclusivament material de producció pròpia: des de Barcelona i per Barcelona. Els objectius de les televisions de districte eren informar, formar i entretenir els seus veïns a través dels continguts de proximitat.
Prop de 250 persones repartides entre els 10 projectes de televisió feien possible el miracle de 25 hores d'emissions setmanals del Canal 39. Un material enregistrat, que tot i les deficiències, adquireix amb el pas dels anys un enorme valor documental.
